ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ESTELS

L’associació neix el 2016 amb la intenció de fer anar un pas més enllà l’espai socioeducatiu d’Estels.

Agrupa les famílies que participen del projecte de llar de criança.

ACOMPANYANTS

Txell Verdaguer

Sóc la Txell Verdaguer. He trobat en la figura de les mares de dia una comunió de gran part dels meus interessos. La cura, la criança, la calma de la llar, el respecte, l’escolta i l’observació s’uneixen en aquesta feina que se m’ha revelat ideal.

Al llarg del camí que m’ha portat fins a engegar el projecte Estels, se m’han anat fent més presents records de quan era petita: una olor, una cançó o una paraula m’han connectat amb les vivències de la meva nena interior. De fet, m’he adonat que he estat sempre en contacte amb el món dels infants, jugant-hi, cuidant-los i creixent (sempre creixent i en tots els sentits). He vist que la seva presència ha estat per mi una constant font d’energia vital. Em miro (admiro) amb entusiasme els infants, disposada a deixar-me sorprendre pels seus descobriments, que són alhora troballes per mi.

Vaig néixer i créixer en un racó d’Osona a tocar del Ter i seguint aquest riu vaig deixar la boira per passar una bona temporada a Girona i finalment arribar a l’Empordà. Aquí m’hi sento bé, rodejada de la calma dels petits poblets i notant el mar ben a prop.

Les ganes de veure coses noves m’han empès a viatjar tant com he pogut per conèixer i descobrir noves perspectives d’entendre la vida i allà on he anat he intentat aprofitar per fer una ullada a l’atenció que reben els infants, els seus jocs i les seves relacions.

Tot i els anys que he passat a la universitat, segueixo formant-me en les àrees de coneixement que m’interessa aprofundir. En aquest camí formatiu i professional he trobat diferents persones que m’han ajudat a escoltar-me i a empoderar-me per poder engegar aquest projecte petit, fet a mida, que em permet continuar aquesta revolució interior de transformació i consciència.

Gaudeixo de les coses fetes a mà i més encara si ho puc fer jo mateixa: teixir un mandala, fer-me una bossa o construir un joc de fusta. També m’agrada la cuina, m’interessa mirar-me aquest món des de perspectives que em permeten alimentar-me a nivell fins i tot emocional.

En aquest trajecte he après a valorar tot el que m’ha portat a ser qui sóc i on sóc ara, i sé que el punt de partida és haver estat al ventre de me mare i haver rebut tota l’atenció que em va dedicar (i que em segueix dedicant).

La meva maternitat, la nova etapa que es va engendrar el 2016, però imaginada i desitjada des de molt abans, em permet viure el projecte amb una mirada renovada.

I el camí fet aquests anys, m’ha empès a visualitzar alguns canvis per seguir fent créixer Estels i m’il·lusiona saber que  aquesta transformació serà una realitat en una nova ubicació a partir de setembre de 2020.

 

Eloi Roca

Fill d’en Joan i la Montse. Nascut a Osona, vivint a l’Empordà. Com qui es deixa portar per la vida, amb els seus camins, trencants i dreceres, i amb la sort de tenir una gran companya de viatge, de pas segur i decidit, m’he convertit en pare de dia.

Les ganes de veure néixer Estels, un projecte en el que confiava i que ja m’estimava quan tot just era un esbós, em van portar a col·laborar-hi de manera natural. Al principi, donant-li forma; més endavant, amb un cop de mà quan calia; després, i de manera gradual, essent cada cop més present i participant en l’acompanyament dels infants.

Admiro l’entusiasme i perseverança dels nens. M’encanta veure com es concentren en un petit gest, repetit una i mil vegades, fins a donar-li una nova dimensió: un aprenentatge. Confio en aquesta energia interna que els mou i aprenc a ser pacient i a observar amb una mirada més afinada.

Combino la feina de pare de dia amb la música, el canal pel qual flueix el desig intern d’expressió que batega dins meu. Toco la guitarra buscant transmetre emocions, composo bandes sonores per acompanyar tot tipus de moments i escolto tot allò que em desperta interès.

La literatura és el meu camp d’evasió. Quan llegeixo, me’n vaig, visc altres vides, m’hi endinso i pateixo i anhelo a parts iguals. I quan escric, transformo la realitat, li dono un aire nou i la matiso perquè m’encaixin les peces.

M’agrada viatjar, i intento que els viatges siguin en dues direccions: allunyant-me de casa, per conèixer, veure i sentir coses noves, i endinsant-me en mi mateix, per retrobar-me i connectar de nou amb tot allò que em mou.

Estels m’ofereix la possibilitat de repensar constantment la meva paternitat i des d’un inici he buscat noves maneres d’acompanyar la nostra filla i la resta d’infants que em ressonin i em permetin transmetre respecte i cura.

 

VOLUNTARIS

Irene González

El primer dia de tardor de 1983 la meva família em donava la benvinguda.

Des de ben aviat el meu cos va donar senyals de que on millor es sentia era a la natura i amb la família ens vam traslladar de la Ciutat Comptal a un poble a tocar del Montseny.

Hi vaig viure fins que vaig començar els meus estudis a la Universitat de Girona. La carrera ver ser un camí llarg i dur. M’atabalava la immensitat de matèria a memoritzar, però la tenacitat i passió que sentia per la biologia em van ajudar a obtenir el títol de llicenciada.

Desprès d’aquest període intens, necessitava un respir. Primer va ser el verd d’Irlanda i després, un salt una mica més lluny, fins a Costa Rica per gaudir de la pura vida en un projecte amb tortugues marines. Va ser fascinant!

Al tornar “a casa” va ser difícil trobar el meu lloc. Després de fer uns quants tombs, em calia aturar-me, escoltar-me i esbrinar què era el que desitjava realment. Invertir la meva força i entusiasme en conservar la natura i transmetre als altres aquesta passió.

La maternitat ha fet encara més fort aquest desig.

Ara, un mesos més tard, tinc l’oportunitat de formar part del projecte Estels llar de criança oferint els meus coneixements als acompanyants per què puguin fer encara més riques les sortides que fan amb els infants per seguint gaudint de la bellesa de la natura i les sorpreses dels cicles de la vida.