L’infant té una necessitat profunda de jugar

“L’infant té una necessitat profunda de jugar. L’interès del nen per observar el seu entorn és incansable. Sent plaer al tocar, sentir, prémer, agafar i deixar caure objectes… Quan se li permet experimentar amb un objecte, el nen descobreix les seves propietats i troba que el món té sentit i s’adona que és capaç d’entendre’l. Així l’infant guanya confiança en si mateix. Per això depèn clarament de l’adult que l’interès innat de l’infant pel món es mantingui, oferint-li les condicions pel joc lliure.”
(Éva Kálló i Györgyi Balog. Los orígenes del juego libre. 2013)

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’explicar el projecte Estels en dos formats diferents. A l’Espai famílies del Centre Cívic Ter de Girona vaig ambientar la sala amb un espai de joc amb sorra i una zona amb mantes i paneres amb diferents objectes. A la Llar d’Infants El tren petit de la Bisbal d’Empordà vaig presentar diferents materials que afavoreixen el joc lliure.

En ambdós casos he aprofitat per donar algunes idees que caracteritzen el joc lliure. Al parlar de desenvolupament del joc cal estar atents a les condicions de l’entorn que el faciliten o l’obstaculitzen, des de diferents eixos:

– L’actitud de l’adult
– L’espai destinat a l’activitat autònoma i el moviment lliure
– Diversitat d’objectes per la manipulació, l’exploració i el joc de l’infant
– La roba de l’infant
Seguretat i necessitats corporals satisfetes
– Disponibilitat de molt temps per jugar

El joc és sinònim de vida. És l’activitat fonamental i hauríem de permetre que els infants hi dediquessin el màxim de temps possible. El joc autònom, decidit per ells mateixos, els permet poder-se dedicar a fer allò que els interessa en cada moment. L’activitat de l’infant és joc quan:

– L’infant està actiu i s’ho passa bé
– Decideix què és el que vol per estar actiu i que li doni plaer

Fent quelcom tan simple com remenar objectes, els infants estan desenvolupant capacitats i conceptes que més endavant els serviran per futurs aprenentatges. La curiositat innata els porta a desenvolupar les seves habilitats socials, emocionals i físiques de forma independent, a través de l’exploració, és a dir, a través del joc lliure. Quan l’infant juga, no només està aprenent, sinó que està aprenent com aprendre.

IMG_8563

El joc és la manera com els nens aprenen sobre si mateixos, de les persones del seu entorn, del món en el que viuen i de com funcionen les coses. Sovint els adults oblidem que per a ells cada detall del món és nou i estimulant, cada forma, contrast, so, fins i tot el més mínim moviment és fascinant.

El nostre acompanyament ha de respectar a cada infant, el seu moment, la seva evolució i els seus interessos. Caldria evitar interrompre el joc lliure i la curiositat de l’infant, tant per respecte a ell com perquè possiblement estarem interrompent el seu discurs intern, i per tant, un aprenentatge vital. És important que respectem els seus processos tan com necessitin, sense obligar-los a passar a etapes de desenvolupament superiors de raonament i anàlisis, abans que aquest interès no sorgeixi per ells mateixos.

Està valorant positivament de forma continuada les activitats dels petits no és favorable per a ells. Els hi podem reconèixer que ho han aconseguit dient: has pogut fer-ho, t’he vist, enlloc de dir-li molt bé. És una interacció en què li fas saber que l’has estat observant i que entens que per ell és un èxit.

Al mateix temps nosaltres acceptem que desconeixem l’objectiu directe del joc de l’infant i no podem subordinar-lo als nostres objectius.

IMG_0344

El que realment necessita l’infant és el temps, la llibertat i la confiança de poder “ser”. La nostra funció és crear ambients que el convidin a jugar i permetre-li que els explori i experimenti, sense mostrar-li el que se suposa que ha de fer. Així conserven el desig innat i la motivació per jugar. Els adults estem presents, percebem però no jutgem, mostrem interès però no dirigim ni organitzem. Acompanyem i observem que l’infant tingui les necessitats cobertes i només interferim en el joc per resoldre algun conflicte o perquè ens demanen la nostra intervenció.

Cal tenir espais preparats que permetin el joc lliure i el desenvolupament motriu dels infants, des del respecte i la seguretat: amb uns quants objectes simples, ambients espaiosos i parets poc carregades i, sempre que sigui possible, tenir un espai concret per cada activitat (àpats, dormir, higiene, joc).

Els objectes que afavoreixen el desenvolupament del joc lliure, són aquells que poden tenir diferents funcions i valors de joc al llarg del desenvolupament de l’infant. Objectes simples de formes poc definides, de diversos materials, com més naturals millor i que ofereixen infinites possibilitats i combinacions, com per exemple: tubs de cartró, caixes, objectes de la natura (sorra, aigua, pedres, pinyes, petxines, pals…), pilotes, teles i mocadors, objectes de la vida quotidiana (bols, coladors, tasses, cistells, anelles, cafeteres, pinces, regadores…), peces de fusta per apilar i fer construccions, taps de diferents tipus, pintura, cordes, materials reciclats de plàstic (ampolles, envasos, pots de iogurt…)… I també altres objectes com nines, cotxes i camions, carretilles, gronxadors, hamaques o estructures de fusta per pujar i baixar.

Cal tenir en compte que un objecte només resulta apropiat per les possibilitats que li dóna a l’infant de desenvolupar les seves competències i potencialitats. Objectes sense una finalitat concreta per afavorir el procés d’aprenentatge guiat pel seu propi interès.

Per acabar, us convido a experimentar per vosaltres mateixos les possibilitats de joc que ofereixen aquest tipus d’objectes.

IMG_2456

2 thoughts on “L’infant té una necessitat profunda de jugar

  1. Montse says:

    Quin tipus de ninos, x fer joc simbòlic, creus q són més apropiats x nens d,un any i mig? Amb cos tou o tots d plàstic-goma x si els volen banyar (tipus Nenuco, x definir-ho d,alguna manera)????
    Gràcies

    • Txell Verdaguer says:

      Hola, gràcies per interessar-te en aquesta entrada i donar vida als comentaris.

      A Estels prioritzo nines senzilles i neturals en l’expressió facil, és a dir, amb un rostre que no té l’expressió definida. aquests detalls ajuden a que compleixi millor la seva funció, ja que l’infant amb la seva imaginació i segons la seva necesitat, podrà simular tot tipus d’emocions i situacions. Són nines fetes de tela i toves.

      De totes maneres, a casa també han arribat nines amb cap i extremitats de goma i cos tos, i també he recuperat alguna “barriguita” de quan jo era nena, perquè he vist que hi ha algun infant que amb les altres de roba no hi juga, i en canvi aquestes altres les porten tot el dia a sobre; potser s’assimilen més a les que tenen a casa seva, potser el pes que fan els és més atractiu…

      Tant de roba com de goma, les poden banyar. Caldrà però fer el procés de deixar-les al sol perquè s’aixuguin.

      Et deixo el link d’unes nines que he conegut recentment per si t’agraden:
      http://nanuix.com/epages/ea56a544-87de-4e1c-9e51-19ed5e0cacb1.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/ea56a544-87de-4e1c-9e51-19ed5e0cacb1/Products/FT014

      I també un link amb l’explicació de com eleborar tu mateixa una nina:
      http://www.demicasaalmundo.com/2015/05/diy-muneca-waldorf-de-abrazar.html

      Una abraçada,

      Txell

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *