LA NOSTRA VISIÓ D’INFANT: ACOMPANYANT L’ESSÈNCIA

“Les educadores es van adonar i van comprendre que el nen petit sa i equilibrat no necessita que li ensenyin com ha de caminar o jugar, sinó que, pels seus assaigs independents i habituals, i amb l’ajut de les experiències adquirides […], és capaç de desenvolupar-se amb joia i harmonia. […] El desig d’activitat del nen […] depèn en gran mesura de l’alegria, de la intimitat i del sentiment de seguretat que experimenta envers l’adult conegut mentre aquest s’ocupa d’ell.”
J. Falk

Al llarg dels primers anys de vida, els infants conquereixen l’equilibri i el caminar drets, l’adquisició del llenguatge i l’establiment de la base del pensament cognitiu, si a això li afegim la tasca d’aprendre a relacionar-se i el desenvolupament de la personalitat, es fa evident que hem de tractar aquests assoliments amb el respecte més profund, perquè és una tasca d’una gran complexitat.

Les bases d’un desenvolupament cerebral òptim es donen en aquesta primera etapa de la vida i és necessari un lligam i un clima afectiu positiu per tal de desenvolupar una personalitat sana i equilibrada. Establir un vincle estable i crear un clima de seguretat i afecte és absolutament necessari per el desenvolupament dels infants i és una de les tasques d’Estels.

L’Infant és un ésser en desenvolupament, però no pas incomplet o incapaç d’aprendre per sí sol. Des d’Estels veiem l’infant com un ésser competent, capaç d’interactuar amb el seu entorn i de participar activament en el seu aprenentatge i en les relacions socials que va establint.

Aquesta idea d’infant competent va molt lligada al concepte d’infant autònom. Per una banda, entenem que es dona autonomia quan deixem fer a l’infant tot sol allò que ja sap fer o  que encara no domina però que necessita practicar per assolir, evitant d’intervenir en tot allò que l’infant pot fer sol i permetent experimentar amb el seu cos i amb els materials o joguines al seu abast amb total llibertat. Per altra banda, cal atendre la dependència física i psíquica dels infants, garantint que aquestes necessitats de cura, higiene, afecte, mirada, paraula… siguin ateses sempre que calgui.

Ens deixem emportar per les descobertes dels infants, per la bellesa dels seus processos, sense expectatives ni objectius. Vivint el moment, que és el que ells fan. Tenint en compte que els nadons i infants construeixen la seva autoestima quan es confia en ells, quan se’ls accepta i se’ls valora pel què poden i escullen fer, aconseguint-ho tot al seu propi ritme.

Els infants tenen una naturalesa pròpia i unes necessitats vitals que cal respectar i tenir-ne cura perquè puguin créixer en equilibri i benestar. És important atendre aquesta essència pròpia, fugint de la recerca de la seva obediència.