RITMES I RUTINES

A Estels seguim uns ritmes diaris que es repeteixen i donen seguretat als infants, i són prou flexibles per poder tenir en compte les seves necessitats i demandes.

Proposem una rutina diària que varia en funció de les demandes dels infants. Entenem que ells saben què necessiten pel seu desenvolupament i per això adaptem l’estructura base del dia a dia, respectant la iniciativa de cada infant i evitant valoracions i expectatives.

ORGANITZACIÓ DEL DIA A DIA

Per a l’organització del dia a dia tenim en compte:

* Els ritmes de desenvolupament individual
* Les necessitats socioafectives i educatives
* Moments per les atencions diàries (canvi de bolquer, alimentació, vestir…) i el descans
* Moments per el joc autònom assistit,  tallers, sortides a la natura, narració de contes, entre d’altres activitats

Al llarg del dia es donen molts moments de vida quotidiana a la llar de criança, ja sigui per satisfer les necessitats bàsiques dels infants o per atendre demandes concretes, fruit de la seva espontaneïtat. Atorgar la importància que mereix cada moment serveix per posar èmfasi en els aprenentatges que s’hi veuen implícits, de forma improvisada o preparada per l’adult. 

Els acompanyants ens ocupem en diferents tasques durant el dia, els infants poden veure’ns treballant en tasques com fer el menjar, arreglar algun material de joc, preparar materials de joc, escombrar, ordenar l’espai…, aproximant-los i despertant-los l’interès per aquestes tasques.

Els moments de cura i relació per part de l’adult s’esdevenen al llarg de tot el dia, quan cada infant ho necessita. Dediquem una estona individual a cada infant, tenint molt present el seu ritme de desenvolupament, la seva iniciativa i ganes de participar: acollida, rentar mans, neteja de nas, descans, àpat, assistència en el joc, comiat…

Al llarg de la jornada, tenim en compte el temps que cada infant necessita per totes les activitats que comporta el dia a dia i li donem per tal que les coses succeeixin per elles soles. Utilitzem una estructura horària de referència, amb la flexibilitat que el desenvolupament del dia requereix.

El dia comença a la llar de criança abans que arribin les primeres famílies. Disposem el material per la proposta d’activitat del dia i preparem l’espai de joc, deixant petites propostes de material a terra o simplement havent posat totes les coses en un ordre determinat, que a poc a poc els infants aniran descobrint.

L’hora d’arribada de les famílies i infants és entre 9-9,30h i oferim la possibilitat de compartir l’espai tots junts durant una estona abans l’adult no marxa. És una manera d’ajudar als infants a sentir l’espai com a part de l’univers familiar, també permet als adults i acompanyants compartir algunes observacions, al mateix temps que les famílies poden relacionar-se i establir lligams.. L’hora de recollida dels infants és entre 15,30-16h, en el que donem temps perquè cada infant rebi a la seva família i els acompanyants estem disponibles per compartir com ha anat el dia a dia.

Cada dia de la setmana a les 10h fem una proposta de taller que posa èmfasi en un dels principals jocs corporals i projectats. Són els infants els que marquen un ritme determinat i, amb les seves preguntes i actuacions, poden reconduir l’activitat a camins insospitats.

Els infants decideixen si volen participar-hi. Els tallers es repeteixen setmana a setmana per tal d’oferir la possibilitat d’aprofundir-hi i assentar-ne els aprenentatges.

Pintura, fang, moviment, música, configuració amb cartró, psicomotricitat, cuina, sortides…

“L’infant no dibuixa per comunicar. No dibuixa per mostrar-nos quelcom. Dibuixa per construir un món que és seu, només seu, lliure de qualsevol intrusió”
Arno Stern

Sovint, passem el matí a l’entorn de la llar de criança, camps, arbres, aigua, terra, ocells… deixant-nos sorprendre per la riquesa dels cicles de la vida. I fins i tot establim un dia a la setmana de sortida i pícnic al bosc.

Tant en els espais interiors com exteriors de la llar de criança, i en les sortides a l’entorn, donem temps perquè succeeixi el joc i l’experimentació que neix de l’interior de cada infant. El joc és quelcom íntim i personal i el nostre respecte cap al joc es tradueix en no jutjar les seves produccions, experiències ni vivències emocionals. El joc és sinònim de vida i per això permetem que els infants dediquin el màxim de temps possible a aquesta activitat.

La curiositat innata dels infants els porta a desenvolupar les seves habilitats socials, emocionals i físiques de forma independent, a través de l’exploració del joc autònom i espontani.

Tenim clar que el desenvolupament motriu es produeix de forma espontània, a través de l’activitat autònoma de l’infant, en funció de la seva maduració. Per això facilitem la llibertat de moviments, oferint l’oportunitat a l’infant de moure’s a l seu gust un cop tenim assegurades les condicions de l’entorn. Així se li permet descobrir per sí mateix, per la seva pròpia iniciativa i al seu ritme, tant els diferents estadis de desenvolupament motriu com adonar-se de les pròpies possibilitats i límits, transformar situacions, resoldre conflictes, relacionar-se amb els altres, projectes les seves fantasies i gaudir del joc individual i en grup.

Tot i que en diferents moments del dia podem explicar i llegir contes, a iniciativa dels infants o nostra, establim com a rutina diària la narració d’un conte abans de berenar, que canvia setmanalment. Puntualment acompanyem la narració amb titelles, jocs d’ombres o teatret.

Donem importància a les celebracions, que ens marquen el pas del temps i estructuren el curs. Celebrem l’arribada de les estacions i Estels es posa en sintonia amb el clima i els canvis que la natura assenyala al nostre entorn. També celebrem algunes festes tradicionals i, per sobre de tot, donem importància als aniversaris, vivenciant el ritual de celebració de la vida i del pas del temps.

Tot i que tenim establer un horari per l’esmorzar i el dinar, poden menjar fora d’aquest horari si ho demanen; donem molt valor a aquest moment del dia i respectem els senyals i l’instint de gana-sacietat de cada infant i deixem el temps necessari perquè pugui menjar segons el seu ritme.

Les famílies porten preparat el menjar pels seus fills, d’aquesta manera s’aconsegueix una aproximació a l’ambient de casa de l’infant a través dels gustos, olors i textures dels aliments ja coneguts.

Els infants més petits que encara no caminen mengen a la falda fins que estan preparats per seure en els tamborets de tres posicions. Els que ja seuen en els tamborets, primerament mengen en una taula individual, i més endavant comparteixen la taula amb els altres infants.

L’acompanyament en el moment de dormir l’adaptem a les necessitats, ritmes i hàbits de cada infant, partint de l’observació i senyals de mostra de son. Tenim un espai preparat per poder acompanyar aquest moment de forma tranquil·la i respectuosa amb les necessitats individuals.

A Estels també donem importància a deixar el temps necessari per realitzar un canvi de bolquers i de roba respectuós amb l’infant. En aquests moments d’intimitat li oferim seguretat i afecte; mantenim una comunicació tant visual com física per tal que senti que el tinc en compte; respectem els seus moviments; fem servir un to suau; demanem la seva col·laboració i donem temps perquè actuï si és possible; el canvi sempre el realitzem al mateix lloc.

Així és com, al llarg de la jornada, tenim en compte el temps que cada infant necessita per totes les activitats que comporta el dia a dia i com l’hi facilitem en cada moment perquè les coses succeeixin per elles soles.

LA SOCIALITZACIÓ, LES EMOCIONS I ELS LÍMITS

Entenem per socialització el procés en el que les persones reconeixem les regles, normes i expectatives socials i les integrem dins del nostre comportament. S’inicia des del naixement, les normes s’interioritzen, passen a formar part de la nostra manera de ser i ens guien en el nostres actes.

La primera fase de socialització pren forma en la família.

“Durant les atencions diàries el nadó té l’experiència fonamental d’una relació humana, particularment íntima, en la mesura en que afecta al seu cos i a les seves necessitats, i s’exerceix a través del contacte corporal.”

Anna Tardos

Partint d’aquesta relació, l’infant experimenta la socialització en la seva primera etapa, la socialització primària. Per això resulta important establir una relació especial i estable entre adult i infant. La continuïtat en les atencions diàries, així com la seva previsibilitat tant en el temps com en el seu desenvolupament, dóna un espai per un compromís mutu.

Un bon ajustament precoç de la mare o adult referent a les manifestacions del nadó porta de manera natural a la seva cooperació. Les atencions diàries són més que una sèrie de maniobres mecàniques que la mare realitza dia darrere dia. Són situacions per iniciar una verdadera relació humana, una oportunitat per compartir vivències de les que ambdós gaudeixen.

Emmi Pikler parla de la relació directa entre cuidar i educar, dos conceptes que formen una unitat en la que les atencions amoroses i atentes són la clau en l’educació dels primers anys de vida. Ambdues parts, adult i infant, estan involucrats en la qualitat de les atencions, en la invitació a cooperar. En la mesura en què l’adult incorpora amorosament a l’infant en les atencions diàries, en promou el despertar de la consciència i l’autoestima. L’ajuda a crear-se una imatge positiva de sí mateix i fonamenta la seva capacitat per estimar als altres i conviure amb el seu entorn amb harmonia, la base per a una socialització exitosa.

Només tindrà un efecte educatiu aquell moment de cura que verdaderament formi la personalitat, en el que l’infant des de l’edat més primerenca estigui en permanent diàleg amb l’adult. Un adult que dóna temps a l’infant perquè les seves observacions, preguntes i demandes puguin arribar-li, i més temps encara perquè l’infant pugui respondre’l segons la manera apropiada a la seva edat, amb gestos, la veu o assenyalant.

A Estels tenim una mirada de respecte profund cap als processos de vida dels infants, d’aquesta manera podem fer que se sentin reconeguts, acceptats i estimats. Tota expressió emocional és benvinguda i li donem lloc: el plor, la ràbia, l’agressivitat, la por, l’alegria, la tristesa… són viscudes com l’expressió de les seves necessitats. Amb el nostre acompanyament verbalitzem què està succeint, validem el què sent i estem al seu costat perquè aflorin les possibilitats de resolució del conflicte i gestió de les frustracions.

Els conflictes són inherents a la socialització i formen part del procés d’adquisició de regles i normes imprescindibles per la convivència. Si la vida està ben organitzada i oferim un entorn adequat i segur a l’infant, apareixen molt poques normes innegociables. Per això procurem un entorn en el que podem transmetre flexibilitat. Ens correspon als acompanyants mantenir una actitud d’ajuda i comprensió, donant temps per a la negociació i la presa de decisions per part de l’infant.

Si l’infant se sent bé al món, si es relaciona satisfactòriament amb el seus adults referents, voldrà assemblar-se a ells cada vegada més. I a partir de la seva comprensió innata i seguint el propi ritme, els adults podrem aconseguir que aprengui a atendre’s a les principals normes de comportament per sí mateix.

En aquest procés d’aprenentatge de les normes també és important que l’infant pugui viure la seva autonomia i en sigui part activa, amb iniciativa. Els primers anys de vida dels infants són una etapa d’aprenentatge per imitació, per això actuem com a exemple dels comportaments que volem que integrin.

Posar límits de forma respectuosa significa parar allò que estem fent, acostar-nos a l’infant, establir contacte visual o corporal i pronunciar el límit. Els límits es van nombrant de manera progressiva a mesura que passen les coses; es parla amb els infants de manera individual i es va recordant el límit pertinent en cada situació.

Els límits que inclouen un entorn adequat a les necessitats de l’infant li proporcionen seguretat. Només en un ambient en el qual els conceptes de llibertat i límits són viscuts amb coherència, serà possible una convivència harmònica.

Quan una nova família s’incorpora a Estels, facilitem un document amb unes pautes d’acompanyament que tenim establertes, per tal que siguin compartides.

LA RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES

Estels s’adreça a tota la família i no només als infants. Els pares i mares es consideren part important del projecte des del primer moment, estan convidats a intervenir, aportar, considerar i opinar.

Sabem que cada família és única i cada una té la seva manera de fer i entendre la criança. Per tant, intentem ajustar-nos el màxim a cada família sempre i quan estigui en sintonia amb la filosofia del projecte i el seu funcionament.

Establim un vincle d’afecte i respecte amb l’infant i també amb la seva família, un vincle en el que la comunicació amb tots els membres sigui diària, fluida i satisfactòria per tots.

Amb els nostres coneixements intentem ajudar a les famílies en aquells dubtes, inquietuds o neguits que tinguin respecte a la criança del seu fill/a. Aquest assessorament està fet des del diàleg, amb una actitud de respecte i escolta, procurant no jutjar i sempre mirant de donar suport i solucions beneficioses per tots els membres de la família.

També tenim contacte amb professionals de referència en l’acompanyament a infants en l’etapa de 0-7 anys, per tal d’assessorar-nos a nosaltres i a les famílies, si ho considerem necessari.

A l’hora d’arribada i recollida a la llar de criança oferim la possibilitat de compartir l’espai tots junts.

Quan una família es posa en contacte amb nosaltres per conèixer el projecte, proposem una entrevista perquè ens expliquin les seves necessitats i per mostrar-los la nostra manera de fer.

Si la família decideix formar part d’Estels, realitzem l’entrevista inicial de curs per tal d’entrar en més detall sobre qüestions del desenvolupament del seu fill/a i així deixar constància del moment evolutiu en el que es troba. En aquesta mateixa entrevista, les famílies firmen els acords d’ús de servei, els fulls de compromisos. També entreguem a les famílies: el calendari anual amb els dies festius, el full de quotes, el menú trimestral, les normes de funcionament de la llar de criança i el projecte sociopedagògic.

Durant el curs oferim moments per compartir inquietuds del dia a dia entre les famílies i els acompanyants, ja sigui en les entrades i sortides o fent reunions fora de l’horari d’Estels. A final de curs realitzem una entrevista final, per compartir inquietuds i observacions en relació al desenvolupament del seu fill/a.

Per potenciar la proximitat entre la llar de criança i les diferents famílies, puntualment organitzem trobades conjuntes per tractar temes d’interès o fer excursions, entre d’altres. Així mateix, entre les famílies, observem que de forma natural també es troben espais i activitats per compartir. En ocasions són les pròpies famílies les que proposen activitats per fer amb els infants o amb els infants i famílies.

Per tal de comunicar les vivències i observacions del dia a dia a Estels i deixar constància dels processos d’aprenentatge que van realitzant els infants, elaborem un recull de documentació pedagògica ja sigui amb fotografies o vídeos.

EL PROCÉS DE FAMILIARITZACIÓ

Existeixen moltes maneres d’incorporar els infants al grup i de portar a terme el procés de familiarització; la forma com s’acabi realitzant aquest procés es pacta amb la família en funció de la seva disponibilitat.

En aquesta incorporació hi estem implicades moltes persones: els acompanyants, la família, l’infant que arriba i els altres que ja poden estar a la llar. Aquest procés resulta important per veure quines són les necessitats de la família, per establir confiança amb els acompanyants, per fer un traspàs d’informació acurat i per acompanyar d’una forma més respectuosa l’infant que s’incorpora al grup.

Recomanem que l’adult referent estigui present a la llar de criança com a mínim durant dues setmanes, perquè així en el transcurs de la primera s’ocupi de l’infant i puguem observar quina relació hi ha entre els dos i quines pautes utilitza l’adult.

Proposem un augment gradual de les hores que l’infant està a la llar de criança (començant per dues o tres) per anar compartint les diferents rutines (àpats, canvi de bolquers, dormir…) i no intervenim fins que l’infant no comença a donar senyals d’interacció amb nosaltres. A partir de la segona setmana l’infant s’anirà quedant estones sense l’adult referent cada vegada una mica més llargues.

Una altra manera de dur a terme aquest procés és la utilització de la llar de criança en hores i dies puntuals per part de la família i l’infant uns dies abans de la seva incorporació en el grup.

Sempre que sigui possible s’incorporarà els infants de forma gradual, evitant que més d’un comenci a la mateixa hora i dia, per tal de reforçar l’atenció que pugui dedicar a la família nouvinguda.

Podeu trobar més informació sobre el procés de familiarització en aquesta entrada del blog.