ORGANITZACIÓ DEL DIA A DIA

A Estels seguim uns ritmes diaris que es repeteixen i donen seguretat als infants, i són prou flexibles per poder tenir en compte les seves necessitats i demandes.

Per a l’organització del dia a dia tenim en compte:

* Els ritmes de desenvolupament individual
* Les necessitats socioafectives
* Moments per les atencions diàries (canvi de bolquer, alimentació, vestir…) i el descans
* Moments per el joc autònom assistit,  propostes de joc, sortides a la natura, narració de contes, entre d’altres activitats

A Estels els infants poden veure’ns treballant en tasques de la vida quotidiana com servir el menjar, estendre la roba, escombrar i ordenar els espais, manteniment de l’espai, cuidar l’hort i les plantes del jardí, recollir els ous de les gallines, entre d’altres, aproximant-los i despertant-los l’interès per aquestes tasques.

Al llarg del dia es donen molts moments de vida quotidiana, ja sigui per satisfer les necessitats bàsiques dels infants o per atendre demandes concretes, fruit de la seva espontaneïtat. Atorgar la importància que mereix cada moment serveix per posar èmfasi en els aprenentatges que s’hi veuen implícits, de forma improvisada o preparada per l’adult.

Tenim en compte el temps que cada infant necessita per totes les activitats que comporta el dia a dia i li donem per tal que les coses succeeixin per elles soles.

Utilitzem una estructura horària de referència, amb la flexibilitat que el desenvolupament del dia requereix.

Els moments de cura i relació per part de l’adult s’esdevenen al llarg de tot el dia, quan cada infant ho necessita. Dediquem una estona individual a cada infant, tenint molt present el seu ritme de desenvolupament, la seva iniciativa i ganes de participar: acollida, rentar mans, neteja de nas, descans, àpat, assistència en el joc, comiat…

Cada dia de la setmana fem una o dues propostes de joc que posen èmfasi en un dels principals jocs corporals i projectats. Són els infants els que marquen un ritme determinat i, amb les seves preguntes i actuacions, poden reconduir l’activitat a camins insospitats.

Els infants decideixen si volen participar-hi. Les propostes de joc es repeteixen setmana a setmana per tal d’oferir la possibilitat d’aprofundir-hi i assentar-ne els aprenentatges.

Pintura, fang, moviment, música, configuració amb cartró, psicomotricitat, cuina, sortides…

“L’infant no dibuixa per comunicar. No dibuixa per mostrar-nos quelcom. Dibuixa per construir un món que és seu, només seu, lliure de qualsevol intrusió”
Arno Stern

Sovint, passem el matí a l’entorn d’Estels, camps, arbres, aigua, terra, ocells… deixant-nos sorprendre per la riquesa dels cicles de la vida. Fins i tot gaudim de pícnics al bosc.

Tant en els espais interiors com exteriors d’Estels, i en les sortides a l’entorn, donem temps perquè succeeixi el joc i l’experimentació que neix de l’interior de cada infant. El joc és quelcom íntim i personal i el nostre respecte cap al joc es tradueix en no jutjar les seves produccions, experiències ni vivències emocionals. El joc és sinònim de vida i per això permetem que els infants dediquin el màxim de temps possible a aquesta activitat.

La curiositat innata dels infants els porta a desenvolupar les seves habilitats socials, emocionals i físiques de forma independent, a través de l’exploració del joc autònom i espontani.

Tenim clar que el desenvolupament motriu es produeix de forma espontània, a través de l’activitat autònoma de l’infant, en funció de la seva maduració. Per això facilitem la llibertat de moviments, oferint l’oportunitat a l’infant de moure’s a l seu gust un cop tenim assegurades les condicions de l’entorn. Així se li permet descobrir per sí mateix, per la seva pròpia iniciativa i al seu ritme, tant els diferents estadis de desenvolupament motriu com adonar-se de les pròpies possibilitats i límits, transformar situacions, resoldre conflictes, relacionar-se amb els altres, projectes les seves fantasies i gaudir del joc individual i en grup.

Tot i que en diferents moments del dia podem explicar i llegir contes, a iniciativa dels infants o nostra, establim com a rutina diària la narració d’un conte que canvia setmanalment. Puntualment acompanyem la narració amb titelles, jocs d’ombres o teatret.

Donem importància a les celebracions, que ens marquen el pas del temps i estructuren el curs. Celebrem l’arribada de les estacions i Estels es posa en sintonia amb el clima i els canvis que la natura assenyala al nostre entorn. També celebrem algunes festes tradicionals i, per sobre de tot, donem importància als aniversaris, vivenciant el ritual de celebració de la vida i del pas del temps.

Donem molt valor als moments d’esmorzar i dinar, respectem els senyals i l’instint de gana-sacietat de cada infant i deixem el temps necessari perquè pugui menjar segons el seu ritme.

Per dinar, dissenyem el menú setmanal i les famílies el porten preparat, aconseguint així una aproximació a l’ambient de casa de l’infant a través dels gustos, olors i textures dels aliments ja coneguts.

Els infants més petits que encara no caminen mengen a la falda fins que estan preparats per seure en els tamborets de tres posicions. Els que ja seuen en els tamborets, primerament mengen en una taula individual, i més endavant comparteixen la taula amb els altres infants.

L’acompanyament en el moment de dormir l’adaptem a les necessitats, ritmes i hàbits de cada infant, partint de l’observació i senyals de mostra de son. Tenim un espai preparat per poder acompanyar aquest moment de forma tranquil·la i respectuosa amb les necessitats individuals.

A Estels també donem importància a deixar el temps necessari per realitzar un canvi de bolquers i de roba respectuós amb l’infant. En aquests moments d’intimitat li oferim seguretat i afecte; mantenim una comunicació tant visual com física per tal que senti que el tenim en compte; respectem els seus moviments; fem servir un to suau; demanem la seva col·laboració i donem temps perquè actuï si és possible; el canvi sempre el realitzem al mateix lloc.

Així és com, al llarg de la jornada, tenim en compte el temps que cada infant necessita per totes les activitats que comporta el dia a dia i com l’hi facilitem en cada moment perquè les coses succeeixin per elles soles.

LA SOCIALITZACIÓ, LES EMOCIONS I ELS LÍMITS

Entenem per socialització el procés en el que les persones reconeixem les regles, normes i expectatives socials i les integrem dins del nostre comportament. S’inicia des del naixement, les normes s’interioritzen, passen a formar part de la nostra manera de ser i ens guien en el nostres actes.

La primera fase de socialització pren forma en la família.

“Durant les atencions diàries el nadó té l’experiència fonamental d’una relació humana, particularment íntima, en la mesura en que afecta al seu cos i a les seves necessitats, i s’exerceix a través del contacte corporal.”

Anna Tardos

Partint d’aquesta relació, l’infant experimenta la socialització en la seva primera etapa, la socialització primària. Per això resulta important establir una relació especial i estable entre adult i infant. La continuïtat en les atencions diàries, així com la seva previsibilitat tant en el temps com en el seu desenvolupament, dona un espai per un compromís mutu.

Un bon ajustament precoç de la mare o adult referent a les manifestacions del nadó porta de manera natural a la seva cooperació. Les atencions diàries són més que una sèrie de maniobres mecàniques que la mare realitza dia darrere dia. Són situacions per iniciar una verdadera relació humana, una oportunitat per compartir vivències de les que ambdós gaudeixen.

Emmi Pikler parla de la relació directa entre cuidar i educar, dos conceptes que formen una unitat en la que les atencions amoroses i atentes són la clau en l’acompanyament dels primers anys de vida. Ambdues parts, adult i infant, estan involucrats en la qualitat de les atencions, en la invitació a cooperar. En la mesura en què l’adult incorpora amorosament a l’infant en les atencions diàries, en promou el despertar de la consciència i l’autoestima. L’ajuda a crear-se una imatge positiva de sí mateix i fonamenta la seva capacitat per estimar als altres i conviure amb el seu entorn amb harmonia, la base per a una socialització exitosa.

Només tindrà un efecte educatiu aquell moment de cura que verdaderament formi la personalitat, en el que l’infant des de l’edat més primerenca estigui en permanent diàleg amb l’adult. Un adult que dóna temps a l’infant perquè les seves observacions, preguntes i demandes puguin arribar-li, i més temps encara perquè l’infant pugui respondre’l segons la manera apropiada a la seva edat, amb gestos, la veu o assenyalant.

A Estels tenim una mirada de respecte profund cap als processos de vida dels infants, d’aquesta manera podem fer que se sentin reconeguts, acceptats i estimats. Tota expressió emocional és benvinguda i li donem lloc: el plor, la ràbia, l’agressivitat, la por, l’alegria, la tristesa… són viscudes com l’expressió de les seves necessitats. Amb el nostre acompanyament verbalitzem què està succeint, validem allò que sent i estem al seu costat perquè aflorin les possibilitats de resolució del conflicte i gestió de les frustracions.

Els conflictes són inherents a la socialització i formen part del procés d’adquisició de regles i normes imprescindibles per la convivència. Si la vida està ben organitzada i oferim un entorn adequat i segur a l’infant, apareixen molt poques normes innegociables. Per això procurem un entorn en el que podem transmetre flexibilitat. Ens correspon als acompanyants mantenir una actitud d’ajuda i comprensió, donant temps per a la negociació i la presa de decisions per part de l’infant.

Si l’infant se sent bé al món, si es relaciona satisfactòriament amb el seus adults referents, voldrà assemblar-se a ells cada vegada més. I a partir de la seva comprensió innata i seguint el propi ritme, els adults podrem aconseguir que aprengui a atendre’s a les principals normes de comportament per sí mateix.

En aquest procés d’aprenentatge de les normes també és important que l’infant pugui viure la seva autonomia i en sigui part activa, amb iniciativa. Els primers anys de vida dels infants són una etapa d’aprenentatge per imitació, per això actuem com a exemple dels comportaments que volem que integrin.

Posar límits de forma respectuosa significa parar allò que estem fent, acostar-nos a l’infant, establir contacte visual o corporal i pronunciar el límit. Els límits es van nombrant de manera progressiva a mesura que passen les coses; es parla amb els infants de manera individual i es va recordant el límit pertinent en cada situació.

Els límits que inclouen un entorn adequat a les necessitats de l’infant li proporcionen seguretat. Només en un ambient en el qual els conceptes de llibertat i límits són viscuts amb coherència, serà possible una convivència harmònica.

Quan una nova família s’incorpora a Estels, facilitem un document amb unes pautes d’acompanyament que tenim establertes, per tal que siguin compartides.

LA RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES

Estels s’adreça a tota la família i no només als infants. Els pares i mares es consideren part important del projecte des del primer moment i estem obertes a escoltar la seva veu.

Sabem que cada família és única i cada una té la seva manera de fer i entendre la criança. Intentem ajustar-nos el màxim a cada família sempre i quan estigui en sintonia amb la filosofia del projecte i el seu funcionament.

Establim un vincle d’afecte i respecte amb l’infant i també amb la seva família, un vincle en el qual la comunicació amb tots els membres sigui fluïda.

Amb una actitud de respecte i escolta, procurant no jutjar, intentem donar suport a tots els membres de la família.

També tenim contacte amb professionals de referència en l’acompanyament a infants en l’etapa de 0-7 anys, per tal d’assessorar-nos a nosaltres i a les famílies, si ho considerem necessari.

Quan una família es posa en contacte amb nosaltres per conèixer el projecte, proposem una entrevista perquè ens expliquin les seves necessitats i per mostrar-los la nostra manera de fer.

Si la família decideix formar part d’Estels, abans que l’infant s’incorpori al grup, realitzem l’entrevista inicial per tal d’entrar en més detall sobre qüestions del desenvolupament del seu fill/a i així deixar constància del moment evolutiu en el que es troba.

Durant el curs oferim moments per compartir inquietuds del dia a dia entre les famílies i les acompanyants en reunions pactades. A mitjans i a final de curs realitzem una reunió per compartir observacions en relació al desenvolupament i vivències del seu fill/a a Estels.

També organitzem trobades conjuntes per celebrar els canvis d’estació (equinoccis i solsticis).

Un altre espai compartit és l’hora d’arribada a Estels, oferint la possibilitat de compartir l’espai totes juntes durant una estona abans l’adult no marxa.

EL PROCÉS DE FAMILIARITZACIÓ

Existeixen moltes maneres d’incorporar els infants al grup i de portar a terme el període de familiarització, que planifiquem i pactem amb cada família en funció de la seva disponibilitat.

En aquesta incorporació hi estem implicades moltes persones: els acompanyants, la família, l’infant que arriba i els altres infants que ja formen part d’Estels. Aquest període resulta important per veure quines són les necessitats de la família, per establir confiança amb els acompanyants, per fer un traspàs d’informació acurat i per acompanyar d’una forma més respectuosa l’infant que s’incorpora al grup.

Recomanem que l’adult referent estigui present a la Estels com a mínim durant dues setmanes, perquè així en el transcurs de la primera, mentre s’ocupi de l’infant, puguem observar quina relació hi ha entre els dos i quines pautes utilitza l’adult.

Proposem un augment gradual de les hores que l’infant està a Estels (començant per dues o tres) per anar compartint les diferents rutines (àpats, canvi de bolquers, dormir…) i no intervenim fins que l’infant no comença a donar senyals d’interacció amb els acompanyants. Serà a partir de la segona setmana que l’infant podrà anar-se quedant sense l’adult referent estones cada vegades més llargues.

Podeu trobar més informació sobre el procés de familiarització en aquesta entrada del blog.