El període de familiarització

El procés de familiarització és el moment en el que es crea el vincle entre l’acompanyant, l’infant, la família i el grup, per això donem el temps necessari perquè tots (especialment els infants) puguin sentir-se segurs.

Per nosaltres, la familiarització comença el dia que veiem la família per primer cop, el dia que venen a decidir si és l’espai adient per deixar el seu fill o filla. Amb aquest primer contacte creem els primers vincles entre nosaltres i els petits.

En aquesta incorporació hi estem implicades moltes persones: els acompanyants, la família, l’infant que arriba i els altres infants que ja formen part d’Estels. Aquest període resulta important per veure quines són les necessitats de la família, per establir confiança amb els acompanyants, per fer un traspàs d’informació acurat i per acompanyar d’una forma més respectuosa l’infant que s’incorpora al grup.

Quan l’infant se separa de la seva família, amb qui ha creat el seu primer vincle i el més important de la seva vida, hi ha un traspàs de confiança als adults que l’acompanyem. Perquè aquest traspàs de confiança de l’infant es realitzi és imprescindible que anteriorment el seu pare i/o mare hagin pogut fer aquest acte de confiança amb nosaltres, com acompanyants del seu fill/a. Aquest és el primer gran pas, que l’infant i la seva família confiïn en nosaltres, les persones que cuidarem al petit/a mentre ells no hi siguin. La confiança que establim amb cada família afavoreix la vinculació que l’infant fa amb nosaltres i l’espai.

Existeixen moltes maneres d’incorporar els infants al grup i de portar a terme el període de familiarització, que planifiquem i pactem amb cada família  en funció de la seva disponibilitat.

Per aquest traspàs de confiança és important que existeixi un període de temps que es comparteixi l’espai a “tres”. Aquesta és la manera que l’infant pot aproximar-se a nosaltres de forma segura, quan encara hi ha a prop el seu pare o mare. D’aquesta manera, també existeix la tranquil·litat per part nostra de poder construir el vincle en base al plaer compartit amb l’infant, i no tant per situar-nos com autoritat que posa límits i defineix el que es pot i el que no es pot fer a l’espai. Aquestes primeres normes bàsiques de funcionament, en general són més ben acceptades pels infants quan primer les traslladem al pare i/o a la mare, i aquests són els que fan de portaveus cap als seus fills.

Recomanem que l’adult referent estigui present a la llar de criança com a mínim durant dues setmanes, perquè així en el transcurs de la primera, mentre s’ocupi de l’infant, puguem observar quina relació hi ha entre els dos i quines pautes utilitza l’adult. Proposem un augment gradual de les hores que l’infant està a la llar de criança (començant per dues o tres) per anar compartint les diferents rutines (àpats, canvi de bolquers, dormir…) i no intervenim fins que l’infant no comença a donar senyals d’interacció amb els acompanyants. Serà a partir de la segona setmana que l’infant podrà anar-se quedant sense l’adult referent estones cada vegades més llargues.

Entrar a l’espai, explorar els materials, habitar els diferents racons, trobar-se amb els adults, adaptar-se a les normes establertes, entrar en el joc i les propostes, fer-se un lloc en el grup i trobar el seu lloc en el projecte, és un procés difícil que l’infant ha de portar a terme, amb la presència i contenció del seu mare/pare.

Així doncs, la família romandrà a l’espai juntament amb el grup i els acompanyants per tal que tots es vagin familiaritzant de mica en mica. Procurem que aquest període s’acabi en el moment que l’infant, la família i la mare i pare de dia ja ens sentim integrats i segurs per començar la nova etapa. 

És important que la família interioritzi a poc a poc les normes de l’espai, per sintonitzar amb l’ambient creat i acompanyar al seu fill/a en el període  de familiarització i durant els moments que la família decideixi estar a la llar de criança.

Unes altres propostes per afavorir aquest procés i que valorem amb cada nova incorporació:

* La utilització de la llar de criança en hores i dies puntuals per part de la família i l’infant uns mesos abans de la seva incorporació en el grup.

* Organitzar una trobada abans de la incorporació al grup amb totes les famílies.

* Organitzar una o dues tardes de joc en família a casa abans de començar el nou curs.

Sempre que sigui possible s’incorporaran els infants de forma gradual, evitant que tot el grup comenci per primera vegada a la mateixa hora i dia, per tal de reforçar l’atenció que pugui necessitar la família nouvinguda. També ens sembla important que durant el curs, i sobretot durant els primers mesos en què l’infant comença a la llar de criança, les entrades tinguin un marge d’horari, i així les famílies puguin anar arribant de forma esglaonada, i per tant, els comiats i la sortida del pare o mare també pugui ser gradual. Així els acompanyants podem estar presents en cadascun dels processos de separació dels infants del grup, intentant que aquests moments de separació siguin el màxim d’empàtics i acompanyant aquest procés perquè sigui harmònic i tranquil.

A mesura que l’infant va ocupant l’espai, acumulant experiències, sensacions i emocions, i es va sentint més segur, poc a poc es va obrint a la possibilitat de relacionar-se amb els objectes en un primer moment, i després amb els altres infants, per finalment entrar en alguna proposta i/o activitat que plantegi algun adult.

Així doncs, el període de familiarització és un temps de coneixement mutu i és flexible, dura el temps que cada infant necessiti per a la construcció d’un vincle mínimament segur amb els adults que l’acompanyarem. Això no depèn només de que l’infant plori o no plori quan el seu pare o mare marxi, aquest procés és complex, no lineal, i molt diferent d’un infant a un altre.

Fins i tot algunes vegades són els adults referents els que no estan preparats per marxar i l’infant respon a aquest desig inconscient del pare o la mare no deixant-los marxar. En aquest procés complex, de vegades es fa difícil diferenciar allò que pertany als sentiments del pare o mare d’allò que forma part dels sentiments de l’infant. Per tant, si el pare i/o mare estan segurs, tranquils i relaxats, serà més senzill per l’infant apropiar-se de l’espai i trobar-hi el seu lloc.

És important tenir present que després d’estar malalt, de les vacances, o d’una situació de canvi o inestabilitat, la majoria dels infants necessiten temps per tornar a situar-se i potser tornen a necessitar acompanyament del pare/mare.