El joc de l’infant i l’assistència de l’adult

Jugar és l’expressió de la capacitat de crear que té l’ésser humà

A Estels, el joc és el principal protagonista durant tot el dia. El joc no es fa de cara a l’adult ni buscant la seva aprovació. El joc és quelcom íntim i personal i els que n’estan fora no hi tenen gaire a dir, el nostre respecte cap al joc es tradueix en no jutjar les seves produccions, experiències ni vivències emocionals.

El joc és sinònim de vida, per això permetem que els infants dediquin el màxim de temps possible a aquesta activitat: el joc autònom decidit per ells mateixos, podent-se posar a fer el què els interessa en cada moment.

Els infants interactuen amb els materials, circulen pels espais i duen a terme les seves activitats mentre els adults observem, reestructurem els espais i vetllem perquè les normes que, lentament es van establint, es respectin.

La curiositat innata dels infants els porta a desenvolupar les seves habilitats socials, emocionals i físiques de forma independent, a través de l’exploració, del joc lliure.

Qualsevol persona al néixer ve dotada de capacitats per desplegar, per relacionar-se amb el món que la rodeja, que parteixen dels instints més bàsics. Aquesta relació basada en l’obertura i la curiositat es va ampliant i fent cada vegada més complexa.

Tots hem après la nostra llengua materna a la nostra manera, al nostre ritme. Igual que hem après a caminar i a utilitzar els gestos de la nostra cultura. Sense mètode, sense organització exterior, per simple observació, per escolta atenta, per imitació del nostre entorn. Lectura, escriptura i matemàtiques són tècniques omnipresents a la nostra cultura i és precisament per aquest fet que es poden adquirir de manera natural. Als acompanyants només ens cal restar atents a les seva curiositat i necessitats per presentar el material adequat.

Si existeixen unes condicions de llibertat per a l’aprenentatge, en el que uns interessos es connecten amb d’altres, es desplega la pròpia “deriva personal” a través del joc de configuració quotidià.

Els infants porten a terme el joc de configuració de manera permanent i transversal. Configurar vol dir atorgar als objectes, persones i espais, uns valors diferents dels que tenen habitualment; per exemple quan una caixa de cartró esdevé un cotxe o quan un dels infants es transforma en un tigre. Configuren el seu entorn i es configuren a sí mateixos si tenen les condicions adequades per fer-ho, incorporant el que els interessa com a part del joc, fent tot tipus de conquestes motrius, cognitives i emocionals.

Configuren el món per entendre, reconstruir i crear personatges, espais, situacions…

El joc dels infants pot classificar-se entre corporal i projectat. És corporal quan l’infant juga amb el seu cos, en el que té unes sensacions i en el que posa en joc uns coneixements, moviments, emocions, necessitats… per exemple quan balla o es mou. És projectat quan el joc no és amb el seu propi cos, sinó que utilitza algun material o objecte, quan atorga aquestes sensacions, emocions i necessitats a una representació, per exemple quan pinta.

Les mateixes sensacions, les mateixes emocions i coneixements… tot el que està en joc ho pot fer amb el seu cos i ho pot fer amb objectes fora del seu cos.

Aquesta classificació no és excloent, de vegades succeeix que el joc és alhora corporal i projectat. Per exemple, el joc de configuració és corporal quan entre dos infants un és la mare i l’altra la filla, però passa a ser també projectat si agafen una nina i diuen que és la seva germana.

Els principals jocs corporals són el joc de configuració, moviment i música.

Els principals jocs projectats són dibuixar, pintar, modelar i fer construccions.