Atenció i respecte en la vida quotidiana: acompanyar el moment dels àpats i l’alimentació en les llars de criança

Alimentar un infant ha de ser una activitat plaent, un moment d’interacció i comunicació. En aquest sentit tinc dues cites de referència:

 

“Quan un nadó o infant menja, el seu primer no, és l’últim”, Judit Falk

 

“No hauríem de donar una cullerada més de les que l’infant accepti amb plaer”, Emmi Pikler.

 

Tal com passa durant l’observació del joc lliure dels infants, en l’acompanyament dels àpats podem adonar-nos dels diferents processos d’aprenentatge, tensions, malestars i emocions que viuen i expressen els infants. Per això és tan necessari ser curosos en les nostres intervencions, valoracions i judicis durant els àpats.

Fa falta que els adults acompanyin, convidin, observin, escoltin, confiïn i afavoreixin de forma indirecta que l’infant arribi a fer allò que vol, sense jutjar-lo ni fer comparacions. Permetent així que l’infant tingui una bona relació amb els aliments, que aprengui a menjar amb plaer i es prepari per alimentar-se de manera sana i responsable.

Cada família té el seu propi funcionament en relació a la manera de menjar i el tipus d’àpats que preparen, d’acord als hàbits i costums adquirits, per això al parlar del moment de l’alimentació infantil des d’una perspectiva educativa cal reconèixer les pràctiques que afavoreixen l’autonomia, la seguretat i el respecte per l’infant, tenint clar que per garantir un bon estat nutricional no n’hi ha prou de centrar-se amb allò que menja l’infant, sinó que també cal posar atenció a com s’ho menja (si ho fa en un clima de tensió o en un estat de tranquil·litat). La capacitat d’alimentar-se de forma independent, neta i respectant normes socials és un indicador important d’autonomia i de socialització.

El moment dels àpats permet a l’adult la trobada amb l’infant, no només per donar-li menjar, sinó també per comunicar-s’hi, rebre comprensió i afecte. És un temps d’interacció i cal parar atenció a les expressions, al llenguatge verbal i gestual de l’infant quan vol comunicar quelcom referent al menjar. La mirada, els gestos, l’escolta, els temps… Així com les paraules de l’adult que anticipen a l’infant el que passarà, acompanyades de la mirada i el to de veu que demana permís i dona les gràcies. Una interacció activa i tranquil·la, que no busca distreure’l ni entretenir-lo perquè mengi. L’alimentació en aquestes condicions, a banda d’afavorir el desenvolupament físic de l’infant, també enfortirà la seva seguretat afectiva i la imatge que vagi construint de si mateix.

Si bé és l’adult qui decideix quan comença a oferir cada element (aliment, utensili…), sempre cal escoltar a l’infant per saber si hi està d’acord, tenint en compte la seva competència. Confiar en ell, en els seus gestos i desitjos i no pretendre que faci quelcom abans d’estar preparat.

Els nadons i infants són capaços de regular els nutrients que necessiten si tenen aliments sans al seu abast i se’ls deixa escollir quina quantitat en volen. Ho fan a través d’un dispositiu ancestral que els humans portem incorporat de sèrie que s’anomena “gana” i cal tenir present que la gana dels infants menors d’un any és erràtica i imprevisible.

Hem d’observar quines són les seves capacitats, el moment evolutiu, els ritmes i el funcionament dels seus mecanismes de gana-sacietat. Confiant que l’infant coneix la quantitat d’aliment que necessita, podrem respectar l’apetència de l’infant, que mengi per la gana que té i no pel que nosaltres, els adults, ens proposem com a objectiu.

Cal ser curós amb el temps que necessita cada infant per descobrir el tast de nous aliments, gustos i textures, introduint de forma molt lenta i gradual cada canvi que es realitzi amb el menjar i donant temps suficient a l’infant perquè s’hi adapti. Si ho rebutja, haurem d’esbrinar-ne el motiu: potser no està còmode, l’aliment està massa fred o líquid o espès o amarg…

És des d’aquesta manera d’acompanyar els àpats que els convertim en una activitat plaent i afavorim que l’infant aprengui a autoregular-se i conegui les necessitats d’ingesta d’aigua i menjar que té el seu organisme.

 

“La presència de l’adult durant els àpats és crucial, no només per la seguretat de l’infant, sinó també per la seva autoestima”, Julio Basulto.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *